ESPÈCIES VEGETALS UTILITZADES EN JARDINERIA

Des del punt de vista de la jardineria, les plantes ornamentals s'agrupen en funció de l'ús paisatgístic i ornamental que desenvolupen en el jardí. A continuació es descriuen les principals espècies d'interés ornamental:

• Coníferes: Formades per arbres amb creixement d'un eix principal indefinidament i d'eixos laterals subordinats a l'eix principal. Un exemple són els pins.
• Arbres: Podem trobar arbres caducifolis (perden la fulla durant alguna època de l'any) com per exemple l'ametller o el lledoner, i arbres perennifolis (mantenen la fulla durant tot l'any en l'arbre), van renovant-les contínuament. Per exemple la carrasca.
• Palmàcies: Són plantes amb aparença d'arbres formades per un tronc en forma de cilindre coronat per una gran roseta de fulles grosses, dividides d'una manera palmada o pinnada. Un exemple és la palmera de Canàries.
• Arbustives: Espècies de mida mitjana entre els arbres i les herbàcies. Hi ha arbusts tant de fulla perenne con de fulla caduca. Un exemple pot ser un roser.
• Herbàcies: Es tracta de plantes que pertanyen a l'estrat arbustiu i que poden ser anuals o vivaces i perennes o caduques. Per exemple l'heura.
• Plantes Enfiladisses: Tenen adaptacions que li permeten subjectar-se amb altres plantes o elements no vegetals. Per exemple una parra.
• Plantes tapissants: Vegetals que cobreixen el sòl formant una cobertura vegetal.Per exemple la Lippia.

XEROJARDINERIA. CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES

Al parlar de xerojardineria ens referirem a un tipus de jardineria on hi ha una optimització  màxima dels recursos disponibles (estalvi d’aigua, estalvi de materials, consum mínim de productes fitosanitaris, etc.).

Els principis bàsics de la xerojardineria són set passos necessaris per implantar aquesta tècnica (segons estableix el National Xeriscape Council):

• Planificació i disseny del jardí: La planificació del jardí tenint en compte les condicions pròpies del lloc: climàtiques i microclimàtiques, topogràfiques, edafològiques; la vegetació establerta, l’ús  que ha de fer-se.
• Anàlisi del sòl: Conéixer les característiques del terreny per poder adaptar l'elecció de les espècies vegetals i el tipus de reg.
• Selecció d'espècies autòctones o de baixos requisits hídrics: Selecció de plantes autòctones perquè estan adaptades a les zones climàtiques de la zona, al tipus de sòl i que han adaptat mecanismes de control de les plagues.
• Limitar les àrees de gespa: Minimitzar l’ús de la gespa i substituir-la per plantes entapissats que permeten ser trepitjades.
• Planificació d’hidrozones i sistemes de reg eficient: Agrupació en hidrozones dels elements vegetals en funció de les seues necessitats de reg (elevat, moderat, baix consum, etc).
• Ús d’encoixinaments o mulching: Protecció del sòl i manteniment de la seua humitat. Poden tenir un origen inorgànic com la terra volcànica i un origen orgànic com és l’escorça de pi.
• Un manteniment adequat: Pràctiques de poda estrictament necessàries, control sostenible de males herbes i plagues.

Més informació en aquest manual sobre Xerojardineria

HISTÒRIA DE LA JARDINERIA II

Continuem amb els diferents estils de jardineria que han sorgit al llarg de la història, així com una breu descripció de les característiques més representatives:

• Jardins de l'Edat Mitjana: Estil de jardins existent en els claustres, monestirs i castells. Són jardins interiors, senzills i utilitaris. Els claustres tenen una divisió en quatre parts (quarterons) que inclouen els elements vegetals com flors, aromàtiques, hortalisses i en el centre un element representatiu com un xiprer o una font. Els jardins dels castells s'inspiren en els claustres  amb un major nombre d'espècies florals exòtiques.
• Jardins Àrabs: Són jardins tancats, organitzats de forma semblant al paradís descrit en l'Alcorà. Formen una creu i en el centre un element destacat. Tenen  marcat simbolisme i un plaer pels sentits: Aigua (moviment), color (contrasts), perfums (sensacions), textures i elements vegetals com els tarongers. Un exemple d'aquest estil són els jardins de l'Alhambra de Granada.
• Jardí del Renaixement: Moviment de renovació on predominen els elements arquitectònics (columnes, cascades, obres d'art) enfront  dels elements vegetals. Són jardins connectats amb l'exterior i la vegetació s'utilitza en les composicions i amb espècies perennes monocromàtiques. El màxim exponent d'aquest tipus de jardins són els de Vil·la Lante, a Bagnaia.
• Jardí Barroc (francesos): Apareix en França al segle XVII. És un jardí que representa l'època en què sorgeix. Introdueix zones de gespa, dibuixos florals en l'època de major aprofitament. Són de grans dimensions, amb dissenys geomètrics, simètrics i dirigits a la raó. Un exemple són els Jardins del Palau de Versallies.
• Jardí Anglés: Origen en Anglaterra en el segle XVII. Són jardins integrats amb el seu entorn i de caràcter obert. Respecta la topografia del terreny i amb camins tortuosos. Utilitza la vegetació formant agrupacions irregulars. Són jardins utilitzats per gaudir on sembla que la mà de l'home no haja aparegut. Un exemple són els Jardins Elysian Fieds.
• Jardins Japonesos: Paral·lelament a la jardineria occidental en la part oriental, sorgeix un altra línia en jardineria anomenada oriental o japonesa. Són jardins íntims, inspirats en la natura, inspirats en la natura, espirituals i integrats amb l'habitatge. Elements que inclouen: vegetals, roques i pedres, aigua. Afavoreixen els contrasts, asimètrics i la integració de volum i textures.

HISTÒRIA DE LA JARDINERIA I

La jardineria ha evolucionat al llarg del temps, influenciada per els diferents períodes històrics amb cultures i característiques pròpies que han sorgit. 

Junt a les primeres civilitzacions, floreixen diferents testimonis sobre els jardins que existien i que seran el punt de sortida dels diferents estils que han aparegut en la història. En aquest posts parlarem d'aquests estils. Formen aquest grup els anomenats jardins de l'antiguitat:

• Jardins Egipte: Jardins al voltant de temples i amb una clara influència d'espècies d'ús agrícola.

• Jardins de Babilònia: Són Jardins Penjants formant piràmides esgraonades i formació en terrasses. Són considerats com una de les set meravelles del món antic.

• Jardins de Pèrsia: Mantenen vincles especials amb la natura, no hi ha intervenció  artificial dels elements vegetals: són jardins interiors i tenen com a element representatiu la utilització de l'aigua.

• Jardins de Grècia: Sorgiren al voltant dels temples, i com a elements sagrats (en la mitologia grega la natura és un element sagrat).

• Jardins romans: Reben la influència de tots els anteriors estils  de jardineria. Són jardins interiors, un lloc de pau i tranquil·litat  i amb significat religiós i simbòlic. ES donen les primeres manifestacions d'art topiari (donar forma a les plantes mitjançant la poda). Serveixen de precedent  per a la jardineria medieval.

QUÈ ÉS UN JARDÍ, FACTORS EN LA SEUA IMPLANTACIÓ

Un jardí és una paraula amb origen francés que el diccionari defineix com:

"Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents que hom destina a esbarjo" (diccionari.cat).

D'aquesta definició podem extraure el següent:

• Ha d'haver-hi espècies vegetals amb caràcter ornamental.
• Ha de ser un lloc delimitat i inclús tancat.
• La seua destinació serà el que la gent puga gaudir, una funció espiritual, etc.

Un jardí es divideix en diferents zones en què podem incloure elements vegetals i elements no vegetals.

Factors:

A l'hora d'implantar un jardí tindrem en compte els següents factors:

• Característiques de l'entorn pròxim: Considerem si ens interessa mantenir l'equilibri amb l'entorn o per contra volem que hi haja un contrast.
• Topografia del terreny: Observarem el terreny i mantindrem els punts que ens interessen o farem els moviments de terra que considerem oportuns.
• Preferències del client: Coneixerem els hàbits i interessos dels clients i de la seua família.
• Disponibilitat d'aigua: Important conèixer la disponibilitat d'aigua i adaptar l'elecció de les espècies vegetals a aquest factor.
• El clima: Obtenir informació dels condicionats climàtics per decidir quina opció és la més encertada.
• Condicionants paisatgístics: Conéixer l'entorn per poder integrar el jardí en el conjunt i conèixer possibles condicionants.
• Condicionats en el pressupost: Important conèixer quin és el pressupost del client i adaptar-nos a ell.
• Superfície a enjardinar i límits: Estudiar si ens interessa un jardí obert o tancat; si es tracta d'una zona amb vents dominats de què cal protegir la resta del jardí.