Al parlar de xerojardineria ens referirem a un tipus de jardineria on hi ha una optimització màxima dels recursos disponibles (estalvi d’aigua, estalvi de materials, consum mínim de productes fitosanitaris, etc.).
Els principis bàsics de la xerojardineria són set passos necessaris per implantar aquesta tècnica (segons estableix el National Xeriscape Council):
Els principis bàsics de la xerojardineria són set passos necessaris per implantar aquesta tècnica (segons estableix el National Xeriscape Council):
- Planificació i disseny del jardí: La planificació del jardí tenint en compte les condicions pròpies del lloc: climàtiques i microclimàtiques, topogràfiques, edafològiques; la vegetació establerta, l’ús que ha de fer-se.
- Anàlisi del sòl: Conéixer les característiques del terreny per poder adaptar l'elecció de les espècies vegetals i el tipus de reg.
- Selecció d'espècies autòctones o de baixos requisits hídrics: Selecció de plantes autòctones perquè estan adaptades a les zones climàtiques de la zona, al tipus de sòl i que han adaptat mecanismes de control de les plagues.
- Limitar les àrees de gespa: Minimitzar l’ús de la gespa i substituir-la per plantes entapissats que permeten ser trepitjades.
- Planificació d’hidrozones i sistemes de reg eficient: Agrupació en hidrozones dels elements vegetals en funció de les seues necessitats de reg (elevat, moderat, baix consum, etc).
- Ús d’encoixinaments o mulching: Protecció del sòl i manteniment de la seua humitat. Poden tenir un origen inorgànic com la terra volcànica i un origen orgànic com és l’escorça de pi.
- Un manteniment adequat: Pràctiques de poda estrictament necessàries, control sostenible de males herbes i plagues.
Més informació en aquest manual sobre Xerojardineria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada